|
Decreixement: sostenibilitat ambiental i social |
|
Friday, 27 June del 2008 |
 Amb el títol de "Decreixement: cap a la sostenibilitat ambiental i social" es celebraran properament dues jornades a l'Ateneu Barcelonés (sala Pompeu Fabra). La primera, el dijous 10 de juliol a les 19h, du com a títol "Aliments quilomètrics: la petrodependència del model alimentari" i constarà del següent programa:- Crisi energètica: perspectives i reptes, Daniel Gómez (OCEAS).
- Impactes socials i ambientals de la indústria petrolera, Martí Horta (UAB).
- La crisi mundial dels aliments i la sobirania alimentària, Esther Vivas (XCS/No et Mengis el Món).
- Davant un món impossible: decreixement, Giorgio Mosangini (El Col·lectiu).
- Debat i preguntes.
La segona jornada, el dissabte 12 de juliol a les 18h, es presentarà el nº35 de la revista Ecología Política, amb el següent programa:- Presentació de la revista, Jofre Rodrigo (Revista Ecología Política).
- Decreixement: bases teòriques i propostes, Mauro Bonaiuti (Rete italiana per la Decrescita).
- Decreixement, sostenibilitat i conflictes ambientals, Joan Martínez Alier (UAB).
- Debat i preguntes.
Aquestes jornades estan convocades per: Campanya "No et Mengis el Món", Col·lectiu d'Estudis sobre Cooperació i Desenvolupament, Entesa pel Decreixement, Grup Aliments Quilomètrics, Grup de Bionegocis, Observatori de la Crisi Energètica i les Alternatives de Societat, Revista Ecología Política. |
|
|
Tuesday, 17 June del 2008 |
El seguiment informatiu per part del diari El País de la fuita radioactiva a la central nuclear d'Ascó va començar bé i ha acabat (de moment) molt malament. Reproduïm aquí el missatge enviat pel Miguel Muñiz, (Tanquem les Nuclears – Coordinadora per una Nova Cultura de l’Energia), a compte del reportatge publicat per El País el dia 15 de juny ("La fuga de Ascó llegó lejos"):Este reportaje (?), publicado en El País hoy, 15 de junio, es todo un ejemplo de desinformación para salvar, al precio que sea, la cara del CSN convirtiendo a la ANAV en los malos de la película. Así, y sin entrar muy a fondo en el análisis tenemos:
- Se mantiene la terminologia de partículas, para lo que ha sido una fuga en masa con zonas calientes de radiación; calificar las emisiones como partículas (cosas pequeñas e insignificantes) es el uso de la terminologia ideal para minimizar la idea de impacte en la salud y el medio ambiente.
- Además con el uso del término "partícula" se elude hacer referencia al potencial de peligro de los elementos vertidos. También se insiste en que lo que ha pasado es un "incidente".
- Se decide arbitrariamente que las partículas más "pequeñas", que se supone menos peligrosas en contraste con las "grandes" que se califican de "potencialmente peligrosas", se perdieron todas (?) en el Mediterráneo. Vaya, meses de fuga continuada y las partículas "pequeñas", obedientemente, yendo todas hacia el mar, y ni una "cayó" por el camino. 37 kilómetros de vuelo "particular" en linea recta hasta el mar, y ninguna viajó hacia dentro de la Península.
- En todo momento evita dejar en evidencia el papel del inspector del CSN en Ascó como cómplice de la ANAV. En este aspecto, el reportaje llega a extremos escandalosos. Aquí las órdenes recibidas por el periodista le llevan incluso a contradicciones lógicas (ver el apunte del 29 de Noviembre).
- A lo largo de todo el reportaje el CSN siempre tarda en enterarse (ver la parte de la mala fama) de lo que pasa en las centrales nucleares. Para mantener su inexistente inocencia deben aparecer casi como imbéciles a los que se engaña siempre, seria preferible la disolución del organismo, y la creación de uno nuevo, dada su incompetencia.
- Y la Generalitat actuando como siempre, "tancant la cleda quan ja han fugit els bens". Que dignidad la de este "govern".
Y, por supuesto, ni mención a Greenpeace, que fué quien denunció el accidente, ni mención a los grupos ecologistas.
Se podría seguir, pero no merece la pena. Habrá que buscar el informe original de la UPC.
Una vergüenza de reportaje y una "maravilla" de periodista este Méndez.
Os adjunto también un magnífico artículo de Anna Rosa (Greenpeace) en la tribuna de opinión del sábado. Por lo que se ve la política de "El País" es permitir voces disidentes los sábados, para contrarrestarlas los domingos.
Miguel Muñiz |
|
|
La crisi energètica i la crisi del transport |
|
Wednesday, 11 June del 2008 |
La vaga de transportistes arriba al seu tercer dia sense que es vegi una solució clara al conflicte. Els transportistes i altres col·lectius, com ara els pescadors, estan patint els efectes de la forta pujada dels combustibles, pujada que afecta també a la resta de la població.
Des que varen començar les protestes s'han tallat carreteres, s'ha impedit el pas de camions i s'han produït incidents de diversa gravetat, entre els que destaquen la crema de camions que ha provocat ferides greus a un camioner que dormia a la cabina, i la mort del membre d'un piquet informatiu atropellat pel vehicle que volia aturar.
La resolució del conflicte es presenta complicada. D'una banda, no tots els transportistes participen en les negociacions amb el Govern. De fet, el sector del transport pateix la seva pròpia divisió, resultat de la gran varietat en la mida i interessos dels diversos col·lectius implicats. Mentre el Ministeri de l'Interior es reuneix juntament amb la Comisión Nacional de Transporte por Carretera i Fenadismer i Confedetrans, altres plataformes independents fan la guerra per la seva banda.
Pel que sí està servint aquesta protesta és per visualitzar la enorme dependència de la nostra societat en vers al transport. Des dels aliments als propis combustibles, la majoria dels bens necessiten ser transportats. I no només això, la forta rotació obliga al transport a ser un servei en permanent funcionament. La societat no pot resistir molt més d'una setmana sense el transport.
Si com sembla, els preus del petroli seguiran pujant, les possibles solucions transitòries a aquesta crisi no faran més que amagar les dificultats estructurals que el declivi del petroli i la seva escalada de preus està posant de manifest. Amb una crisi econòmica en ple desenvolupament, les necessitats del transport han disminuït en els últims mesos, i si a això li sumem l'escalada dels preus del combustible, es clar que els transportistes s'han convertit en l'exemple més clar d'un sector que en la seva actual configuració és clarament insostenible.
L'ús del transport públic i la producció de proximitat podrien ser dues mesures estructurals que alleujarien la situació, però no a curt termini. No hi ha solucions màgiques a aquesta crisi, primera manifestació clara i estesa de la crisi energètica que ens afecta. |
|
|
